L’ intèrfon d’un bloc de pisos de la ciutat de Barcelona permet posar-se en contacte els vint-i-dos veïns que hi viuen. En prémer qualsevol dels botons, sona un timbre i, uns segons més tard, se sent una veu que respon. Les veus corresponen a grabacions reals en les que és possible identificar diferents estats d'ànim. El desconcert, la curiositat, la inseguretat, l'enuig o la indiferència que mostren en no obtenir cap mena de resposta es deixen veure en preguntes del tipus “qui hi ha?”, "si...?", "hola...?", "digui...?".
L'intèrfon és una icona urbana, un objecte residual però representatiu de les ciutats, que, de manera especial, a Barcelona esdevé un artilugi que preserva la intimitat dels habitants i passa a formar part del tarannà de la ciutat.