Una càmera amb una manxa d'extensió de 8 x 10, dissenyada per a capturar imatges fixes, és emprada per a exposar la imatge filmada d'un ull que parpelleja. La lent frontal és un vidre esmerilat que actua com una pantalla de projecció per a la imatge. D'aquesta manera, l'ull queda capturat dins la lent, immòbil tret del parpelleig intermitent.