considerar el fet que qualsevol modificació massa evident seria immediatament detectada per l'usuari, que llavors el retornaria definitivament a la botiga. A més a més, per que el projecte funcionés, el producte havia de formar part de la vida de l'usuari durant un període llarg de temps. Només d'aquesta manera em podia assegurar que l'usuari s'adaptaria a l'objecte alterat, acceptant-ne o no les noves funcions. Utilitzant tecnologies, com la Celemetria, un potent dispositiu de rastreig, així com el reconeixement de veu, sensors d'automatismes, micro-controladors d'ordinadors, ISD chips d'emmagatzematge de so, equips de vigilància i d’altres, vaig crear una relació interactiva entre el producte i l’usuari. Per exemple, fent saltar l'alarma electrònica d'un rellotge avançant l'hora 5 ó 6 segons, el comprador guanyava uns quants segons cada dia sense saber-ho. Vaig pensar a utilitzar la mateixa tecnologia afegint-hi Internet, per documentar i mostrar l'efecte de la alteració del dispositiu sobre la vida del comprador. Més que la manipulació de la vida dels altres, l'objectiu principal era qüestionar el consumisme. Oferint un producte amb una funció alterada pretenia provocar el comprador i fer-lo pensar sobre la seva compra, que decidís què era el que responia a una necessitat real i què era tan sols caprici. També donava l'opció a l'usuari de fer ús d'aquesta nova funció, o de reiniciar el cicle retornant l’objecte si s'adonava de la modificació abans del