Vaig començar "El projecte sobre les normes de devolució" per a la meva tesis del "Master de Fines Arts" de la Universitat de Colúmbia, l'any 2000 (Distaurt.com). La idea era mostrar si controlem o som controlats pels objectes que comprem. El consumisme és un cercle viciós: pensem que som lliures de comprar, però el fet és que som esclaus de la necessitat de fer-ho, ja sigui real o fictícia. La noció de control està profundament arrelada dintre la nostre societat de consum i sembla ser el resultat de la necessitat d’exercir el control sobre les nostres vides. Comprem productes que compleixen una determinada funció i els incorporem a les nostres vides, pensant que no podem viure sense ells. La nostra habilitat per manipular-los alimenta la il•lusió que estem donant forma a les nostre vides segons necessitats pròpies i, per tant, que en mantenim el control. La meva intenció era alterar aquesta percepció. D'aquesta manera, el projecte consisteix en comprar productes de consum usats diàriament per milions de persones en el seu entorn immediat, alterant-ne la funció i retornant-los al mercat. Així m'assegurava que el producte modificat conviuria durant un temps a casa d'algú. Lenta i subtilment, aniria prenent el control de la seva vida. Els productes tenien que ser electrònics per poder modificar-ne la funció sense alterar la seva aparença física. També vaig