En fer-nos més vells, tenim la sensació que el temps passa més de pressa. La finalitat d'aquesta obra és il·lustrar aquesta sensació mitjançant la reproducció dels segments d'una vida de duració estàndard. Una maleta d'alumini conté una làmina de metall amb nombres de neó que evoquen els d'un despertador electrònic programat perquè soni a les 9:30. Un micro-controlador col·locat dins la maleta fa que els nombres llampeguin contínuament en una sèrie d'intervals que es van accelerant. Cada pampallugueig representa un dia. Si tenim en compte que un mes en la vida d'un infant de dos anys suposa una gran part de la seva vida, i que un mes en la vida d'una persona de setanta-cinc anys representa una part molt petita de la seva vida, el pampallugueig s'accelera progressivament fins que arriba un moment en el qual els dígits semblen estar permanentment encesos. Cap al final de la seqüència, el pampallugueig adquireix una velocitat tan gran que els nombres semblen estar permanentment apagats. Desprès d'això, comença la seqüència següent, amb lleugeres variacions en relació amb la primera, corresponent a una esperança de vida diferent.